|  Recoil  |   |   |   |   |   |  Downloads  | 

Liquid

Vertigen

: 7:10
MP3-:
:  (Rosa Torras), - (Diamanda Galas)

Aquell matí em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Però jo no ho sabia, encara, i més m'hagués valgut no saber-ho mai. El meu mn era petit, però suficient, abans. Deix de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dolça soledat; més tard, cau soterrat, previsibilitat maleïda, asfixiant aïllament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urgncia. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepits, insuportable. Cridant, plorant, vaig crrer. Era incapaç de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obrÍ sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del més terrorÍ fic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatÍ dic matÍ , aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi més propera cada vegada però amb la incertesa de si mai arribar. Ara el dolor sembla no tenir lÍ mits. El dolor i la por sn tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.